En Khalil Gibran ens parla en el mateix llenguatge que la medicina xinesa:
Digué un bri d’herba a una fulla de tardor:
–Quina fressa que fas quan caus! Escampes tots els meus somnis d’hivern.
I la fulla digué ben indignada:
–De baixa casta i de baixa casa! Incapaç de cantar, coseta irritable! No vius a l’aire de les altures i no pots reconèixer el so d’una cançó.
Aleshores la fulla de tardor caigué sobre el sòl i s’adormí. I quan tornà la primavera es despertà altre cop, i era un bri d’herba.
I quan fou novament tardor i d’ell s’apoderà el son hivernal i al seu damunt queien tot de fulles, es mormolà a si mateixa:
–Oh, aquestes fulles de tardor, quin soroll que fan! Escampen tot els meus somnis d’hivern.
“El foll”. Ibis, ed. 1997.
acupuntura Reus 