Digué un bri d’herba

En Khalil Gibran ens parla en el mateix llenguatge que la medicina xinesa:

 

Digué un bri d’herba a una fulla de tardor:

–Quina fressa que fas quan caus! Escampes tots els meus somnis d’hivern.

I la fulla digué ben indignada:

–De baixa casta i de baixa casa! Incapaç de cantar, coseta irritable! No vius a l’aire de les altures i no pots reconèixer el so d’una cançó.

Aleshores la fulla de tardor caigué sobre el sòl i s’adormí. I quan tornà la primavera es despertà altre cop, i era un bri d’herba.

I quan fou novament tardor i d’ell s’apoderà el son hivernal i al seu damunt queien tot de fulles, es mormolà a si mateixa:

–Oh, aquestes fulles de tardor, quin soroll que fan! Escampen tot els meus somnis d’hivern.

 

“El foll”. Ibis, ed. 1997.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s