Doncs no és ben bé això el què diu el Suwen 2 –el tractat clàssic que descriu la naturalesa dels biorritmes segons les estacions de l’any–, però jo crec que:
- A l’hivern cal anar a dormir aviat i aixecar-se tard
- A l’estiu cal aixecar-se d’hora i anar a dormir tard (però… es pot descansar durant el migdia)
- A la primavera, per sincronitzar-se amb el temperament efusiu de la naturalesa, cal aixecar-se aviat, però també cal anar a dormir d’hora. Diguem que la força de la primavera s’assembla a la de l’estiu en la seva punta –el séu brot–, però en canvi, l’hivern encara hi cueja, i la seva influència s’acaba fent palesa al llarg del dia.
- A la tardor, al contrari que a la primavera, es pot anar a dormir tard, perquè el vigor de l’estiu encara hi té infuència. En canvi, cal aixecar-se més tard, perquè la força del dia ja no es nota tant als matins. Diria que el dia no té tant d’impuls com cua.
Crec que del que es tracta és de seguir el tarannà de les estacions, i aquesta és la tendència que hi observo: Si bé la diferència entre l’estiu i l’hivern resulta evident per les hores de llum que ofereixen, la diferència entre la primavera i la tardor resulta més subtil. Així és com descric la seva diferència: La primavera aporta estiu a l’hivern; la tardor, en canvi, treu estiu a l’estiu.
Com ho veieu, amics acupuntors?
acupuntura Reus 