Sobre el gran curs de la medicina

El curs de la medicina, la gran medicina, la que no té cognoms perquè no és d’aquí ni d’allà, encara no ha absorbit el saber mèdic milenari que prové de la Xina i de la Índia. Fer-ho implicarà no tansols adquirir-ne les tècniques i eines terapèutiques, sinó també assumir-ne marcs teòrics.

Nocions com prana o qi són cabdals i segueixen essent molt vigents, però encara no han trobat l’espai que el gran curs de la medicina, crec jo, té reservat per elles.

Cultivar la salut és vetllar perquè el procés de la vida mantingui el seu ordre, sens dubte dinàmic, però arrelat en principis ferms. En efecte, actuar per preservar aquest principi –que a la Índia s’anomena prana i a la Xina qi, i s’explica a través de les seves dues facetes yin i yang– és promoure la salut, i fer-ho és una pràctica diferent i complementària a la que consisteix en combatre les malalties.

La salut i la malaltia són interdependents, però això no vol dir que siguin mútuament excloents: gaudir d’una bona salut no significa no caure malalt, més aviat significa tenir la força per sortir-se’n. És a dir, novament, tenir salut indica estar d’acord amb el principi rector del què parlavem.

Pràctiques com el ioga o l’acupuntura beneficien la salut i es poden dur a terme hi hagi o no hi hagi trastorns a la vista, perquè funcionen sobre la premisa que la salut és quelcom, més enllà de la presència o l’absència de malaltia. Aquestes pràctiques són un tresor i cada dia ho sap més gent. No cal que cap estudi en validi l’efectivitat, en primer lloc perquè és difícil fer-ho –de la mateixa manera que és difícil valorar amb estudis la psicologia o la fisioteràpia (terapèutiques en les que, com en el cas del ioga o de l’acupuntura, al grup de control no se li pot administrar un fals remei– i en segon lloc perquè del què es tracta és de que la gent en senti l’efecte en si. Del què es tracta és de l’experiència de la gent, perquè aquesta no és una mera variable subjectiva sinó que, per la persona en qüestió, ho és tot.

Si bé és cert que l’abast de totes les pràctiques té sempre els seus límits, també ho és que l’acupuntura i el ioga són pràctiques que tenen molt a dir, que se centren en la salut de la persona i en reforçar-la, i que tenen quelcom diferent a oferir que el què es trobaria en un curs d’una medicina que no assumís asquestes dues disciplines tan precioses.

 

(foto de Pexels)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s