Hola Lola. Farem un exercici d’escalfament.
Ens posem d’empeus i, abans que res, comencem fregant les mans una amb l’altra. Fins a sentir-les ben calentes. Exacte. Després escalfarem els dits.
Ara deixem caure els braços i fem un lleuger balanceix endavant i endarrere amb tot el cos. Fixa’t que al tirar endavant es nota el pes del cos a les puntes dels peus, mentre que l’anar endarrere es sent el pes als talons. No et moguis gaire… només fins a trobar un punt d’equilibri que descarregui el pes a terra. Ni als talons ni a les puntes.
Poc a poc flexionarem els genolls i els tornarem a estirar, i anem buscant novament un punt mig, aquell que deixi passar el nostre pes. Fixa’t que si flexiones massa els genolls, sents la força a les cames, mentre que si et col·loques en el punt just, deixes de sentir el teu pes. Obrim espais.
I finalment fem el mateix a nivell de la cadera. Primer tira el cul una mica endarrere, i després ensenya la pelvis endavant. Perfecte. Ens acomodem allà on el nostre pas deixi de notar-se. Amb aquest exercici no pretenem pas reforçar cap múscul ni res d’això, només volem que el nostre pes es recolzi bé a terra i que l’energia circuli.
Aprofitem que hem mogut la pelvis per deixar les mans en contacte amb el baix ventre, entre el melic i el genital. ¿Sents que l’escalfor de les mans irradia cap a la panxa? ¿o potser et sembla al contrari, que des del centre s’emet calor cap a les mans? En tot cas, deixem les mans un minut i consolidem aquesta sensació.
Esperem un minut.
Ara, per obrir bé l’articulació de l’espatlla, aixecarem els dos braços cap endavant, com si fóssim titelles i des del cel ens estiressin els canells amb un fil invisible. I al baixar els braços fem a l’inrevés, tirem el dors de les mans cap amunt i endarrere mentre deixem que els braços baixin a poc a poc. Perfecte.
Ja pots relaxar-te. Ja estem. Com te sents? Jo ara em sento més conscient del meu cos. Noto calor a les mans i a la zona abdominal, i he estat uns minuts sense pensar en res més que en sentir el meu organisme. En cinc minuts n’hem tingut prou per entrar en aquest espai. Hem penetrar l’interior.
Ara pots marxar, però procura no extraviar aquesta consciència orgànica. Pensa que sempre, des del punt on ens trobem, podem cultivar la vida o podem malversar-la. No tinguis pressa a activar-te. Tot i que hauràs d’anar a treballar, procura seguir consolidant aquesta sensació. Pensa que la clau no és què facis, sinó com ho facis.