Si us pregunteu perquè parlo de llengua xinesa en un blog d’acupuntura us respondré que cal situar-se en context. Veureu que la medicina xinesa, a diferència de la catalana, té nom i cogmom. Perquè? I perquè si la medicina de la Xina pot categoritzar-se i autoproclamar-se ‘medicina xinesa’ la medicina de Catalunya no ho hauria de poder fer?
Doncs bé, és ben senzill. En primer lloc, perquè per fer-ho cal creure’s el centre del món, i en segón lloc perque l‘entremat que la civilització xinesa otorga a la medicina li concedeix de manera inherent un paradigma característic, i aquest entremat es revela en les diferents branques de la ciència i en el llenguatge. És per això que posant de manifest algunes de les peculiaritats de la llengua xinesa podrem copsar algunes de les elements que estableixen els pre-condicionants pel naixement de la medicina xinesa com a sistema mèdic singular.
Els xinesos de fa dos mil anys també tenien dos braços i dues cames, si, però no definien la salut i la malaltia de la mateixa manera que nosaltres ara. Més que centrar-nos en la diferencia entre el ginseng i la farigola, per entendre la medicina xinesa caldrà revisar algunes deficinicions. Vet aquí perquè parlem de medicina xinesa i vet aquí perquè estic estudiant xinès.