Entrevista per la revista ReusSalut

El segón número de la revista ReusSalut, editat l’hivern de 2014, inclou el fragment d’una entrevista… Aquí teniu la conversa completa!
Arnau Oliveres Künzi és l’acupuntor del centre mèdic Simonet espai_salut. Ens posem en contacte amb ell perquè ens expliqui què és això de la medicina xinesa i per parlar del seu nou llibre Una medicina viva, perspectives entorn a la salut (La liebre de marzo, 2013), on, a través de deu converses amb reconeguts professionals de la medicina xinesa, ens presenta de manera molt amena l’art que s’amaga darrere dels practicants d’una medicina emergent que cada dia utilitzen més pacients.
Vostè es dedica a la medicina xinesa. Què destacaria d’aquest art mèdic?
A mi m’agrada dir que la medicina xinesa ens ajuda a acostar-nos a la nostra propia naturalesa, i que una de les conseqüències d’aquest apropament és l’obtenció de beneficis sobre la salut.

Explica això en el seu llibre Una medicina viva?
Entre altres coses, i per això el títol del llibre: La medicina xinesa és una medicina molt viva en diferents sentits. En primer lloc, està molt viva perque és emergent i cada cop és més present entre nosaltres, cosa que deu voler dir que els practicants hi troben resposta a les seves necessitats, que estàn cada cop més formats i que els pacients n’estàn satisfets. En segón lloc, m’agrada dir que la medicina xinesa és una medicina viva perquè no consisteix en una suma de tractaments, remeis i tècniques per allunyar la malaltia del pacient, sinó que ofereix una estratègia terapèutica per que cada persona s’acosti a la seva salut connatural. És viva perquè ens acosta a la nostra vida.

Això vol dir que el tractament és personalitzat?
Si, sempre, perque vostè és únic. La salut de les persones s’ha de cuidar de la mateixa manera que un jardiner cuida un jardí, és a dir, ajudant en primer lloc a que les plantes creixin lliurement i, secundariament, posant ordre i intervenint quan calgui fer-ho.

El pacient ho sap això?
Ho nota des del primer moment. Si bé és cert que el tractament amb acupuntura no és una sessió d’spa, sembla evident que al sortir de la visita el pacient se sent més bé, més relaxat i amb la sensació i el convenciment de que les coses s’estàn posant a lloc.

És a dir que els beneficis es noten?
El pacient ha de sentir que està anant per bon camí, si. La bona sensació amb la que el pacient surt de la consulta és el primer pas d’un procés que conduirà a la recuperació. La recuperació o el manteniment de la salut és un procés del qual el pacient ha de ser-ne testimoni. La sensació subjetiva que un té respecte si mateix és el més important.

Sembla com si vostè no distingís entre prevenció i tractament.
En efecte. Com que el tractament és fet a la mida del pacient, és rellevant que intervinguem contre un trastorn particular, però és més important encara sortir-ne reforçat. Vist així, mantenir la salut o recuperar-la no són coses tan diferents, però si que són coses molt diferents a tractar una malaltia. Jo sóc partidari d’allò que en xinès es diu Yangshen, o sigui, cultivar o nutrir la vida, per tant quan exerceixo la medicina xinesa aspiro a ser còmplice, juntament amb el pacient, d’un procés de recuperació o manteniment de la salut, i això comença en el primer minut del tractament. Al marge de si estem lluitant contre una malaltia concreta, el més rellevant és que estem posant ordre.

La prevenció i el tractament no són dues coses diferents, però demostren dues fases diferents en l’acostament del pacient en el reconeixement de la seva propia salut.

La medicina xinesa ens ofereix mètodes milenaris per a millorar la qualitat de vida.
I és que la salut, segons aquesta milenaria medicina, no és sols l’absència de malaltia. La salut és el que manifesta la persona quan està lúcida i alegre, i que en cada moment està en el lloc que correspòn, que no té aversions i no li costa adaptar-se constantment a una realitat cambiant. Jo considero que la malaltia apareix quan hi ha hagut una separació entre el que la persona sent, el que pensa, el que fa o el que diu. Quan la persona perd la sensació de que el seu cos és un tot i comença a sentir-se per parts és que hi ha un trastorn, o un desordre, com li dic jo.

Expliqui’s.
M’agrada explicar-ho amb un exemple: Quan vostè va a comprar sabates, se n’emprova unes i si no sent els peus, se les compra. La salut és això: no notar-se el cos per parts. Ser conscient de l’unitat és l’intent clau d’aquesta pràctica.

Sembla una perspectiva singular, la seva.
La medicina xinesa ens convida a potenciar la nostra salut i a ser protagonistes d’un procés per generar-la. I ens ofereix mètodes precisos i ben pautats de com aconseguir-ho.

Però la medicina xinesa no és una exòtica filosofia oriental o una poesia sobre l’harmonia de l’home amb la naturalesa, no, la medicina xinesa és una eina absolutament pràctica i aplicable, útil tant per a la prevenció com per al tractament de les malalties, ja sigui com a tractament d’elecció o com a tractament complementari.

És una medicina complementaria?
Gràcies a que el practicant de medicina xinesa persegueix resoldre el trastorn tant en la seva arrel com en la seva manifestació, el tractament del professional de la medicina xinesa és absolutament complementari al tractament de l’especialista en el camp del desordre en qüestió.

La medicina vinguda de Xina és complementaria a la nostra no sols perquè li ofereix nous tractaments, nous remeis, nous mètodes i noves eines, sinó perque aporta una singular perspectiva que no haviem tingut en compte. La medicina xinesa ens permet dibuixar un mapa per ubicar el trastorn que preocupa al pacient en el marc d’un procés.

Sembla que m’estigui parlant de filosofia i de poesia més que de medicina.
La bellesa de la tradició xinesa es manifesta en la teoria de la medicina, però també en la seva praxis, que es sosté sobre una perspectiva que ens ajuda a veure el trastorn puntual però cambiant dins d’un tot també cambiant. Cambiant el trastorn cambia el tot i cambiant el tot cambia el trastorn.

La medicina xinesa és inseparable d’aquesta filosofia.
Però la teoria no és res. La medicina és una pràctica: si ningú l’exerceix, no existeix. Els llibres de medicina estàn molt bé, però la medicina existeix si hi ha metges que l’exerceixen.

El mateix li passa a la música: la música només existeix si un músic l’interpreta. Sense músic no hi ha música. I fixi’s que la música no pot escriure’s, la música pot tocar-se o escoltar-se, inclús pot emocionar o curar, però no es pot escriure. Allò que pot escriure’s són, en tot cas, paraules i signes, musicals per exemple, però mai la pròpia música. De la mateixa manera, la medicina existirà si un metge l’aplica, però no trobarem medicina en un llibre.

Tal com ho explica, sembla tot molt senzill.
No ho és. Curar mai és fàcil, ni des de l’òptica de la medicina de Xina ni des de cap altra perspectiva. I tot tractament demana un procés.

Però, tot i això, en cada sessió el pacient sent que tot es va posant a lloc. De sobte, la persona perceb que la salut és una cosa que surgeix de dintre seu, i la constatació de percebre que tot s’està posant a lloc dóna una gran satisfacció. El pacient ha percebre des del primer dia que alguna cosa s’està afinant a dintre seu. És cert que el camí es recorre pas a pas, però en cada pas s’ha de veure el camí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s